INFORMACIÓ TEMPORADA COM CULTIVAR

L'hort

Què és un hort?

Un hort és un terreny conreat de regadiu de dimensions relativament reduïdes dedicat especialment al conreu d'hortalisses. Quan l'hort depassa unes certes dimensions, no especificades, s'anomena horta que es defineix com una extensió de terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu, subterrànies o dessalinitzades dedicada al conreu d'hortalisses, als arbres fruiters (anomenat en aquest cas un verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o al farratge.

Hort escolar

L'hort escolar té un caràcter educatiu especialment per als infants de menor edat. Generalment es construeix en un terreny molt a prop de l'escola que tingui un sòl adequat o sobre terreny construït (asfaltat, encimentat etc.) amb terra o substrat afegit. Es reguen amb aigua potable de l'aixeta.



  Cavat d'un hort


El terreny sempre ha de preparar-se per al conreu i aquesta preparació ha de precedir a la sembra, o al trasplantament de forma que sigui idoni per al desenvolupament de les plantes.

Per tot això és necessari remoure el terreny a una profunditat d'uns 30 cm, de forma que estigui airejat, tou i tingui la possibilitat de retenir la humitat.

Convé també remoure el sòl a la fi d'obtenir un doble avantatge: la capa més esgotada del conreu anterior (les arrels exploren el sòl a una profunditat de 10 a 20 cm), es veurà bloquejada i serà molt difícil el desenvolupament de les plantes, doncs tindran que trobar una major profunditat. La tasca preparatòria, serveix a més a més, per soterrar el fems o l'adob orgànic ( si roman exposat a l'aire perd gran part de les seves propietats) i per dispersar en el terreny els adobs nitrogenats (adobs químics) que han de ser distribuïts immediatament abans d'iniciar-se les feines.

En casos excepcionals, quan es vol fer una feina de preparació extraordinària, s'aprofundeix uns 40 o 45 cm, la cava es realitza en dos temps per una doble manipulació: la primera capa de 20 cm es separa, desprès s'aixeca la següent capa, sempre de 20 cm, i s'uneix a l'anterior. D'aquesta manera s'excava un profund solc que dona la possibilitat d'iniciar les feines definitives. La capa superficial es va dipositant al fons, mentre que la següent capa es col·loca a la superfície. Finalment, s'omple el solc amb la terra apartada al principi.



 

Com sembrar els diferents tipus de llavors


Hortalisses d’arrel


No es recomana preparar planter d’aquest tipus d’hortalisses, és millor sembrar-les directament allà on les cultivarem. Perquè en el moment en que les traiem de la safata del planter per ubicar-la a l’hort podem trencar-ne les arrels, que a la vegada són el fruit.

Per sembrar-les, cal regar bé la zona on les ubicareu, fer una ratlla no gaire fonda amb un llapis en el substrat i dipositar-les d’una en una. S’aconsella no cobrir les llavors amb més de tres vegades la seva mida de substrat, així que en aquest cas serà una cosa molt lleugera i delicada.

Hortalisses de grana grossa


Podem sembrar-les directament al lloc on les hem de cultivar. Entre elles hi ha els carbassons, els pèsols, les faves, les mongetes i els cogombres. Menció apart per les patates, que sempre es planten directament a terra.

Les bledes i els espinacs


Aquestes són dues varietats de les que podem preparar planter si ho volem.




  Regar l'hort 
 

Regueu l'hort a primera hora del matí, abans que el Sol escalfi.
Feu-ho sempre amb el raig dirigit a la terra, no pas a les fulles.


Per a rebre l'aigua, cal que les plantes s'hagin refredat del fort Sol d'aquestes dates.
A les zones on l'aigua és un bé escàs, convé pensar en instal·lar el reg gota a gota. Dona molt bon resultat.






 Planificació de les tasques mes a mes


GENER:

  • Sembrar: pèsols i faves.
  • Plantar: alls
  • Collir: cols, xicòries, escaroles, espinacs, porros i pastanagues.

Cal abrigar conreus sensibles al fred: espinacs i bledes. Abrigar el terra en general.

FEBRER:

  • Sembrar: encara es poden sembrar faves i pèsols. Recordeu que pateixen la calor i la sequera i es corquen.
  • Plantar: alls, ceba blanca i de guardar, xalotes.
  • Collir: cols, espinacs, porros i pastanagues.

Posar a germinar la” llavor” de patata.
Començar a preparar el sòl, posar a punt les eines.

MARÇ:

  • Sembrar al terra definitiu la ceba de guardar, espinacs, julivert, raves, pastanagues i carabassons.
  • Plantar: all, ceba ,porro i patates.

Enretirar transitòriament el “mulch” per assecar el terra i escalfar-lo per sembrar.

ABRIL:

  • Sembrar: bledes, espinacs, mongeta d’hivernacle, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga i carabassons.
  • Plantar: enciam, patata, porro i col.
  • Collir: espinacs, enciams (sembrats a la tardor), porro, raves.

MAIG:

  • Sembrar: bledes, carbasses, col, col i flor, espinac, mongeta, cogombre, julivert, soja i pastanaga.
  • Plantar: albergínia, carbassa, col i flor, maduixera, meló, patata, porro, tomàquet i cogombre.
  • Collir: bleda, col i flor, espinac, enciam, nap, porro, rave i pastanaga.

Esglaonar les sembres de mongetes, blat de moro i enciam. Control de males herbes.

JUNY:

  • Sembrar: bleda, xicòria, mongeta, blat de moro, julivert, remolatxa i pastanaga.
  • Plantar: api, col morada, col i flor, col, enciam i porro.
  • Collir: bleda, carbassó, ceba blanca, col i flor, espinac, pèsol, fava, enciam, patata primerenca, porro i pastanaga.

Atenció a les adventícies, començar a esporgar les tomaqueres, alberginieres. Recalçar les mongeteres i les patateres.

JULIOL:

  • Sembrar: xicoira, mongeta (per assecar), julivert, rave i pastanaga.
  • Plantar: col morada, col i flor, enciam, porro i col de cabdell.
  • Collir: bleda, api, albergínia, carbassó, col morada, col i flor, escarola, mongeta, enciam, blat de moro, patata, cogombre, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

AGOST:

  • Sembrar: adob verd
  • Plantar: xicoira, escarola, maduixera i enciam.
  • Collir: bleda, all, api, xicoira arrissada, albergínia, carbassó, ceba, col i flor, escarola, mongeta, enciam, patata primerenca, cogombre, pebrot, bitxo, remolatxa, tomàquet i pastanaga.

Control d’adventícies i recalçar mongeteres.

SETEMBRE:

  • Sembrar: espinacs, adob verd i naps.
  • Collir: bledes, xicoires arrissades, alls, carbassó, ceba, col i flor, xalotes, mongeta, enciam, nap, cogombre, remolatxa vermella i pastanaga.

Control d’adventícies i despuntar tomaqueres.

OCTUBRE:

  • Sembrar: adob en verd, espinacs, porro i rave.
  • Plantar: ceba blanca, col de primavera i col i flor.
  • Collir: bledes, xicoires, api, albergínia, carbassa, col morada, col i flor, mongeta, enciam, cogombre, porros, remolatxes, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

Escampar compost a les parcel·les lliures i cobrir amb mulxing.

NOVEMBRE:

  • Sembrar: pèsols i faves.
  • Plantar: alls, ceba blanca, col de primavera i enciam d’hivern.
  • Collir: bleda, xicòria, api, carbassa, col llombarda, col i flor, escaroles, nap, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

Protegir de les gelades les escaroles, els espinacs i les pastanagues.

DESEMBRE:

  • Sembrar: julivert i pèsols.
  • Plantar: enciams.
  • Collir: cols, espinacs, porros i pastanagues.


 Maria Escartín
Plagues i malalties a l'hort

Oïdi

És una malaltia que pot ser provocada per vàries espècies de fongs. El fong cobreix les fulles d'un revestiment de color gris o blanc. Popularment també s'anomena cendrosa per l'aspecte de cendra que té l'atac d'aquest fong. Si la malaltia progressa les fulles presenten un aspecte groguenc i arriben assecar-se.
És una malaltia especialment important en meló, cogombre, síndria i carbassó tot i que també pot afectar altres cultius (col, bleda). És típica d'èpoques amb temperatures suaus i humitat ambiental elevada (primavera i tardor). Una densitat molt elevada de plantes que dificulta l'aireació pot ser un factor determinant per la proliferació d'aquest fong.
La primera mesura és eliminar les fulles infectades i millorar l'aireació de l'hort aclarint o podant algunes plantes.





L'esquerdat del tomàquet

Consisteix en la formació d'esquerdes radials o circulars en el fruit. Aquestes esquerdes poden esdevenir vies a través de la qual els fongs o bacteris podreixin el tomàquet. Hi ha vàries causes: un reg irregular o temperatures molt altes i humitat ambienta molt baixa.
Igual que el cas de la necrosi apical, algunes varietats són més sensibles que altres a aquest problema, per tant, és interessant, si tenim el problema, saber quina varietat hem comprat i no utilitzar-la més.




Erugues

Totes les papallones, (lepidòpters), abans no arriben a adultes tenen un estat larvari en forma d’eruga. Així com les papallones s’alimenten del nèctar de les flors, les larves sovint són herbívores i algunes representen plagues importants per a les hortalisses. Les més habituals són de la família dels nocturns que, com el seu nom indica, són papallones que volen de nit.
En general no són una plaga molt habitual dels terrats i balcons però quan apareixen poden ocasionar danys catastròfics.
Algunes erugues s'alimenten de les fulles i altres perforen els fruits.





Pugó

Són uns insectes molt petits que es reprodueixen molt ràpidament. Xuclen la saba de les plantes, especialment de les fulles més joves, i provoquen l'enrotllament de la fulla. Hi ha molts tipus de pugons, de diferents colors (negres, verds, grisos,...). Vigilarem la presència de formigues i formiguers. Aquestes incansables treballadores acostumen a mantenir colònies de pugons als seus formiguers durant l'hivern per dur-los a "pasturar" als brots tendres d'hortalisses a partir del bon temps primaveral.

Quasi totes les plantes del nostre hort són sensibles de tenir pugons. La primera manera de combatre'ls és raspallant les fulles. En casos extrems existeixen en el mercat insecticides naturals a base de Rotenona o Piretrina.



Maria Escartín
6/4/2015

REC

En aquesta època del any a es hortalisses que hi ha plantades, com poden ser enciams i cols, no els passa res si els mullem les fulles, però a partir de la primavera els poden sortir fongs i agafar malalties. És per això que amb el rec per degoteig a més d'estalviar-nos aigua, aconseguim regar només allà on la planta ho necesita, a la terra.

 DISSENYEM L'HORT:

Abans de començara plantar hem de tenir en compte l'espai que volem utilizar

Un cop definit el terreny on plantar, comencem a pensar en les primeres espècies per poder planificar les rotacions i les assosiacions.

També hem pensar en quina forma de reg utilitzarem. Hem decidit utiltzar reg per dogoteig  que es el mètode que permet estalviar mes aigua i, al posar-li programador,també estalviarem temps.

En aquest temps hi ha un interés creixent en aquest tipus de cultiu, i des d'aquí us animem a buscar la informació en els diferents moviments que hi ha arreu del territori.

A més també heu de pensar que no només es poden cultivar les verdures si diposses de terreny. Existeixen al mercat molts recursos que us poden permetre tenir un hort a la terrassa o balcó.


ALEX RUIZ





  


                                                                                                                   

2 comentaris:

Subscriure's a: Missatges (Atom)